MARONA (Madrecita)


Me duele el Mediterráneo. Me duele la pasividad de los que miran hacia otro lado...

Hoy, un poema de Miquel Martí i Pol, musicado por Lluís Llach. Éste es el poema traducido al castellano:


Poema original, en catalán:

La mare plora, mare marona,
damunt les platges del seu cos
pels fills que moren, roses obertes
i en la bellesa el quiet sanglot…


La mare plora perquè a les ones
bressola nàufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo…


La mare plora, mar i marona,
mentre el vent xiula una cançó,
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d'infants pel seu vell llom…


Mar i marona que amb el teu alè de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies,
dóna'ns per sempre més el bé de la pau.


Miquel Martí i Pol
Lluís Llach



 
 

NOTA: Si te ha gustado este post, compártelo con tus amigos y deja tus comentarios.

 

No hay comentarios :

Publicar un comentario

Entradas populares